Plats típics andalusos

Platos típicos andaluces

Plats típics d’Andalusia per províncies

Si per alguna cosa destaca la gastronomia andalusa és per la varietat de plats que s’aconsegueixen amb productes nascuts en vegues fèrtils, criats a ramaderies o que arriben del mar, per fer la millor defensa de la dieta mediterrània. Des d’Almeria fins a Huelva, passant per la costa granadina o gaditana, des de la malaguenya Costa del Sol fins a la dels pobles d’interior de Còrdova o Jaén, o la campanya sevillana.

Platos típicos de Andalucía por provincias

Així que si ets de pas per Andalusia o ets d’aquí, però desconeixes els plats més típics d’altres zones… PREN NOTA! Perquè us explicarem els plats típics d’Andalusia per províncies en aquesta mostra :

Menjar malagueny

Campero

És l’entrepà per antonomàsia a Màlaga. Es va popularitzar als anys 80, en entrepans i hamburgueseries de la capital i presenta una diferència fonamental respecte a altres entrepans: es fa amb un pa rodó i pla. Quant al contingut, el denominat “campero normal” porta pernil cuit, formatge a rodanxes, enciam, tomàquet i ceba (cru o a la planxa) i maionesa. A partir d’aquí, hi ha qui afegeix filet de pollastre, bacó, ou…. ja se sap: per a gustos, colors.

espeto típica comida Málaga
Espeto de sardinas

Espeto de sardines

Sardines enfilades en mitja canya i posades a la brases. No hi ha manera més senzilla de preparar un peix. Però saber fer-ho és tot un art que va néixer a l’avui barri malagueny del Palo, terra de pescadors. Concretament a ‘La Gran Parada’, de Miguel Martínez, el 1882. Pocs anys després, després de tastar-los el rei Alfons XII en un viatge amb destí a l’Axarquia, la popularitat d’aquest plat es va estendre. Sense cap dubte, aquest plat és una de les claus del menjar malagueny.  Per cert! Un consell, el millor moment per gaudir d´un espeto de sardines són els mesos sense ‘R’. Aprofita!

Seitons fregits

Deia l’assagista gadità Dionisio Pérez que “seitons només n’hi ha uns, els que es pesquen des d’Estepona a Màlaga”. Compartint el regne del peix blau amb les sardines hi ha el seitó que, en el seu cas, fregits en oli d’oliva són com s’han fet populars des de la Costa del Sol, i si són a la llimona, ja són una delícia: Els més populars, els ‘victorians’, que es pesquen al voltant de la festa de la Mare de Déu de la Victòria.

Albergínies amb mel de canya

El suc de la canya de sucre que des de fa dècades es fabrica a Frigiliana és l’ingredient que culmina aquesta recepta tan malaguenya. Si no et vols complicar molt, només és qüestió de tallar l’albergínia a rodanxes, passar-les per farina i fregir-les, abans de tirar-li aquesta mel. Els més cuiners poden tastar la recepta més autèntica, passant les rodanxes abans de fregir per una massa lleugera de farina, aigua, cervesa, sal, pebre, all i una mica de llevat.

Plats de les Muntanyes de Màlaga

Abans d’enfrontar-te a un plat de les Muntanyes de Màlaga, s’ha d’arribar a taula amb (molta) gana. I és que, només cal veure els ingredients d’aquest plat combinat tan característic de la gastronomia malaguenya: un bon tros de llom en mantega ‘colora’ -després de passar per la paella-, acompanyat d’un fregit amb ou, xoriço, botifarra i pebrots.

Menjar típic d’Almeria

Patates en ajopollo

Típic de pobles com Benahadux o Gádor, les patates en ajopollo és un plat on a l’ingredient principal se l’acompanya amb un ajoblanco guisat a l’aigua o brou de peix on s’han estat cuinant les patates, juntament amb espècies com el llorer , julivert, safrà i pebre.

Gurullos de conill d’Almeria

Guru… què? És el nom que rep una pasta artesanal amb forma de rombe que s’afegeix a un potatge fet amb conill. A més de cigrons, a la carn daurada prèviament s’hi afegeix un sofregit amb tomàquet, pebrot, ceba i all. I finalment es tiren els gurullos. Tot i que és habitual preparar-lo amb conill, també hi ha variacions d’aquesta recepta d’Almeria amb jibia, pop o perdiu.

tapa chérigan menjar típic Almeria
Tapa Chérigan

Tapa Chérigan

Encara que a Almeria no hi ha cheriffs amb pistoles -‘sheriff gun’, d’aquí el nom-, sí que eren habituals als ‘spaguetti western’ que es van filmar fa dècades. També, segons expliquen, en un bar on hi havia un cuiner força dur, que anomenaven Sheriff, i que va acabar posant sobre una llesca de pa torrat allioli i pernil salat. Avui dia també es preparen amb pernil cuit, tonyina, truita, anxoves…

Caldo quemao d’Almeria

Peix blau i el millor de l’horta d’Almeria. Un àpat típic d’Almeria que és tot un clàssic per a l’acompanyament de molles o farinetes. Un guisat que es prepara amb sardina, sorell o verat, i on el brou pren la consistència de la patata, el tomàquet, la ceba, el pebrot verd i l’ingredient que li dóna aquest color tan característic: el pebrot xoricer.

Ajo colorao

Conegut també com a “atascaburras”, l’all colorao és un plat del llevant almerienc on el bacallà li ha guanyat actualment la partida a la ratlla, que és amb el que es prepara habitualment. També el pebrot xoricer té la culpa del seu color característic, ja que a la picada feta amb aquesta verdura, all i comí, s’hi afegeix ceba i tomàquet cuit amb el peix, i es va emulsionant amb oli d’oliva mentre es bat.

Plats típics de Jaén

Andrajos

El nom de guisat de conill d’origen a Úbeda té molt a veure amb un dels ingredients clau. I és que, una vegada daurat el pebrot i ofegada la carn, amb tomàquet i ceba, s’afegeix aigua perquè acabi de coure unes coques de farina de blat fines, que en bullir farà que es desfacin a trossos. D’aquesta manera queden com a draps o roba esfilagarsada; és a dir, parracs. Curiós…, oi? Sense cap dubte, és un dels plats típics de Jaén que has de tastar si visites aquesta zona.

platos típicos Jaén morcilla caldera
Morcilla de Caldera

Morcilla de caldera

Aquesta botifarra és típica de localitats com Baeza o Úbeda i la seva gran particularitat és que no va embotida sinó que es deixa quallar en un recipient. El seu nom procedeix del calder en què s’elabora, on, amb la mantega de porc, es cou la sang de porc, ceba, arròs i espècies, i se li afegeix un altre ingredient que la diferència d’altres botifarres: pinyons.

Ajoatao

Aquesta recepta clàssica de la Serra de Segura no és ni més ni menys que un puré elaborat amb patata cuita, all, sal, ou i emulsionat amb oli d’oliva verge extra. Es prepara habitualment per untar en una torrada o acompanyar una carn a la brasa, com el xai de la terra.

Ajoharina

D’aquests típics plats andalusos per entrar en calor i agafar energia. En aquest cas es tracta d’un guisat de patates, albergínies i pebrot verd, al qual s’hi afegeixen una picada de pebrots xoricers amb sal i comí. I on és l’all? No en porta. El terme ‘all’ d’aquesta recepta, com en molts altres, no fa referència a aquest ingredient, sinó al resultat del que és picat, i s’afegeix a “atao” perquè els ingredients van lligats al morter.

Menjar cordovès

Comida cordobesa salmorejo
Salmorejo

Salmorejo cordovès

Un altre d’aquests plats nascuts al camp per agafar energia a la meitat de les tasques agrícoles. Una crema freda els ingredients bàsics de la qual són el tomàquet i molla de pa -aprofitant-se peces dures i remullades-, triturats amb all, sal i oli d’oliva. PD: si és més espès -en afegir més pa- i porta una mica de pebrot és porra antequerana.

Flamenquins

Es diu que el seu origen és al poble de Bujalance, encara que hi ha qui l’atribueix a una tapa del bar Florida de la capital, on es fregien filets fins de vedella farcits de pernil i cansalada. Sigui com sigui, i es facin amb vedella o porc, el flamenquí és un dels plats clàssics andalusos més representatius de Còrdova.

Rabo de toro

Nascut com un plat per aprofitar una despulla d’un animal, avui dia arribar a costar trobar un restaurant on elaborin cua de toro de lídia -en comptes de vaca o bou-. La clau d’aquest estofat: una cocció lenta, amb un bon raig de vi negre per a qui li agradi de 3-4 perquè la carn quedi tendra fins a pràcticament desfer-se, que s’acompanya de verdures com el tomàquet, la ceba i les pastanagues. Aquesta delicatessen, és un dels plats més típics del menjar cordovès, ho has de tastar sí o sí!

Carxofes a la montillana

El nom ja dóna una pista de l’origen cordovès d’aquest plat on brilla el vi de la Denominació d’Origen Montilla-Moriles. La seva elaboració, senzilla: es couen les carxofes, s’ofega en una paella ceba i alls, i s’hi afegeix el vi i l’ingredient principal fins que el brou vagi espessint en una salsa fina.

Plats típics de Cadis

Platos típicos de Cádiz tortillitas de camarones
Tortillitas de camarones

Tortillita de camarones

Mentre més camarons (frescs) porti la massa, més sabor tindrà. Per fer-la, l’ideal és fer servir farina de cigrons, però es pot fer amb farina de blat i un toc de cúrcuma. I per completar la barreja en un bol, julivert i ceba molt picada.  Amb tot això, s’agafa una cullera i es fa una a una a la paella amb abundant oli molt calent. Plat estrella i molt típic de Cadis!

Papas con Choco

Un dels plats característics andalusos de la costa atlàntica, molt arrelat a la província de Cadis. Guisat mariner d’elaboració senzilla i sabor espectacular, en què cal saber coure el Choco -sèpia- fins que estigui tendre, per després afegir-hi les patates i que s’acabi de fer.

Tonyina vermella d’almadraba

A la planxa, a tàrtar, marinat, tataki, en conserva, com a moixama, en un guisat amb verdures… formes de menjar la tonyina vermella d’almadrava hi ha les que vulguis. Menjar-lo en alguns bars i restaurants de la Janda, a localitats com Barbate, Conil o Zahara de los Atunes, és gairebé una obligació si es vol gaudir veritablement d’aquest menjar del mar.

Caçó en adob

O bienmesabe. O adobo, tal qual. Almenys unes 8 hores marinant el caçó en un recipient amb vinagre i aigua, i all sencer, pebre vermell, comí, llorer i orenga. Si es vol amb més sabor, deixar-ho a la nevera d’un dia per l’altre. I només queda fregir-lo amb oli d’oliva ben calent fins que quedi daurat.

Menjar de Sevilla

Cocido sevillano

Un d’aquests plats tradicionals andalusos que no poden faltar en un receptari per a l’hivern. Poc misteri i molt de sabor en deixar coure durant, almenys, una hora en aquest guisat amb manetes/morro i braó de porc, cansalada, ossos de pernil, cigrons, patates, mongetes tendres, pastanaga, ceba, carbassa i xoriço, al que posteriorment se li pot afegir morcilla. 

Soldadets de Pavia

Deixant de banda l’origen (o no) militar del nom, la veritat és que no falten soldats de Pavia als bars sevillans, sobretot en temps de Quaresma i Setmana Santa. I per això, un peix molt de vigília, el bacallà, que es talla en tires que s’arrebossen en una massa amb safrà, encara que cada vegada més substituït per colorant, per després fregir-les.

Comida de Sevilla huevos flamenca
Huevos a la flamenca

Ous a la flamenca

Bàsic comptar amb una cassola de fang, que és el que diferencia realment aquest plat clàssic de la cuina andalusa d’uns simples ous ferrats acompanyant una samfaina. I és que, un cop fet el sofregit amb la base de tomàquet, on no poden faltar els pèsols, es trenquen els ous perquè es vagin fent al mateix recipient. 

Vedella metxada a l’andalusa

Agafant un bon tros de llom de la vedella, es posa en una olla exprés amb alls i ceba fins que es van daurant amb la carn, i després s’hi afegeixen trossos de patata i un got de vi. Reduït el líquid, s’hi afegeix brou de carn i es cou mitja hora a foc lent quan l’olla tingui pressió. I ja tens fet un dels millors plats del dinar de Sevilla!

Menjar típic de Huelva

Ratlla amb pebre vermell

Un clàssic de la cuina de Huelva, especialment de localitats com Ayamonte o Isla Cristina, la ratlla amb pebre vermell és d’aquelles receptes on tampoc falta una bona picada que doni consistència al plat. En aquest cas, de pa fregit, brou, vinagre i comí, que s’afegeix als alls i ceba ofegada amb pebre vermell, abans de posar la ratlla a coure.

Menjar típic de Huelva gamba blanca huelva
Gamba blanca de Huelva

Gamba blanca

Si es prepara cuita, un consell perquè la gamba blanca de Huelva quedi al punt és posar-la en aigua bullint no més de dos minuts una vegada torna a trencar a bullir i passar-les ràpidament a un recipient amb aigua amb gel. Si es fan a la planxa, no més de 2 minuts per cada part, amanides amb sal grossa.

Coquinas amb allada

A Isla Canela són de preparar-les en una paella on es sofregeix una bona quantitat d’all picat i afegint vi blanc, com els de la DO de Condado de Huelva. I a esperar que es vagin obrint les coquinas. Un àpat d’allò més típic a Huelva!

Ajo Gañán

Típic de la Sierra de Aracena, l’ajo gañán és una recepta molt senzilla de preparar, que sol acompanyar-se amb peix rostit, sent més habitual amb sardines. I consisteix a coure patates, juntament amb pebrot morró i tomàquet, que serà picat amb pa, comí i all, i un raig d’oli d’oliva, per tornar a acabar de coure amb la patata.

Menjar típic de Granada

Tortilla del Sacromonte 

Hi ha diverses versions d’aquest plat, amb ingredients com el pernil, pebrot vermell rostit, xoriço o pèsols; però la truita del Sacromonte original, la que va néixer al monestir d’aquest barri, típica per menjar-la a la festivitat de Sant Cecili és només amb cervells i menuts de xai. El motiu: explica la llegenda que uns lladres van robar la carn per a un dinar de celebració del patró de Granada, i només van deixar això.

Remojón granadino 

A Màlaga es coneix com a Amanida Malagueña, i fins i tot hi ha una versió més local com el Pío Antequerano. Però, sense entrar en polèmiques regionals, és un plat tradicional de la gastronomia andalusa d’origen andalusí, popular a la cuina granadina consistent en taronja, ceba tendra i bacallà, juntament amb ou dur i olives negres.

Comida típica Granada olla San Antón
Olla San Antón del Restaurante Chikito de Granada

Olla de San Antón

És típic gaudir de l’olla de San Antón a bars i restaurants de Granada, a la festivitat del sant que li dóna nom, en menús al costat del Remojón. I la seva elaboració és tan senzilla com un cuit amb faves o fesols i cigrons -i també li agrada amb arròs- amb parts del porc com la careta, la cua, les manetes o les costelles.

Amanida de Zalamandroña 

És una amanida que es feia originàriament, a l’època andalusina, deixant assecar verdures al sol, pròpia de localitats com Guadix o Huéneja. Avui es fa servir ceba, tomàquets secs, pebrots rostits i carbassa seca, que es posa a coure en una cassola, mentre en un altre recipient es posa a coure bacallà, que després, ben escorregut, es barreja amb les verdures amb un bon raig d’oli d’oliva.

Gurupina 

Guisat típic de la comarca de Baza que porta patates i bacallà com a ingredients principals, que s’elabora amb tomàquet, pebrot i bolets, i n’hi ha que prefereixen amb xoriço.

dónde se venden las patatas de El Tío de las Papas

I fins aquí el post d’avui, espero que us hagi agradat el post i escriu-nos en comentaris si heu tastat algun d’aquests plats tan riquíssims que tenim a Andalusia.

Plats típics andalusos

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Abrir chat
¿Necesitas ayuda?
El Tio de las Papas
¡Hola! ¿En que podemos ayudarte?